Solidaritat Catalana per la independència ha petat, com a conseqüència trobem una major divisió fragmentació de d’independentisme.
Vuit mesos a durat el projecte de SI. Els que van entrar al Parlament presentant-se com els salvadors del poble de Catalunya i del seu dret a decidir. Barcelona la capital de Catalunya ha dividit el partit, no era d’estranyar, ja que, si tu montes un partit per SMS amb un senyor que està als tribunals per incoherència de comptes durant la seva presidència del FCB, contractes a una prostituta per la teva “campanya” electoral, li copies el programa en un altre partit, no fas cap congrés abans les eleccions, esperes que la sort et caigui del cel, no tens implantació local, esculls com a líders un senyor que fou incapaç de fer un acte ja que estava empatxat i que diu que és de centre dreta tot a ser el primer a voler pactar amb els verds i el PSAM i un demagog que va fragmentar els sector d’ERC al Congrés del 2008, és normal que l’assumpte no et vagi bé. L’únic que tenien quan van fundar el partit foren dues coses: 1) La panxa del senyor Alfons López Tena (jo li dic senyor però em penso que no arriba ni a això). 2) La panxa del senyor Laporta .
L’assumpte va anar bé la nit del 28-N però des de llavors, les coses s’han torçat, com si “algú” si les hagués cruspit. Als de Solidaritat Alimentícia per la panxa de l’Alfons, els han hagut de cridar l’atenció per no presentar-se a les comissions del Parlament, el senyor Laporta ha perdut el lideratge del partit arran de l’últim Congrés, el partit ha baixat i molt la militància,... Tractant aquest últim aspecte, els Laportites deien que tenien al juliol 13.000 adherits entre simpatitzants i associats. Jo em pregunto que si això fos cert com és que ara només són 4.000 associats segons diu el López Tena. Probablement no arribin al 4.000 i en aquests s’incloguin els simpatitzants també. En teoria si tu entres al Parlament, les coses et van bé i pactes amb el PSAN que se suposa que té militància, tu hauries de mantenir els teus associats o, inclús, augmentar-los. La resposta és bàsica i lògica, aquests 12.000 catalans no existeixen ni han existit. Ara me n’adono perquè quan els e SI van escollir els seus caps de llista només hi havia sis llocs en tot l territori on poder votar i perquè només van votar un 50% dels associats, i també dedueixo perquè la implantació local de SI es tan escassa.
Tornant al tema, el Laporta, aquest que diu que vol la unitat independentista i no va pactar amb Reagrupament per un assumpte de llistes i primàries, i, quan resulta que els seus “associats” de Barcelona van votar si volien o no anar a les municipals a la ciutat ja esmentada, van dir que si (només van votar un centenar de persones, dos si l’estirem, “que curiós”) el Laporta que abans creia en les primàries és desentén de SI. El Tena li va dir al Joan que ell s’avorria al Parlament, aquest va contestar que ells s’havien aprofitat d’ell per entrar al Parlament. I és cert, el Tena i el Bertrán necessitaven el Laporta, ell va fer palanca el “partit”. El senyor Strubell, l’únic decent que hi ha a “l’associació” també és va aprofitar de l’expresident del FCB. El Toni (com li diuen els seus amics) Strubell tingué que decidir i quedar-se de número des a les llistes del Carretero per Girona on, probablement no seria escollit o, presentar-se a els primàries del Laporta on probablement guanyaria i seria candidat per Girona. És va decantar per la segona opció i va se candidat per a les eleccions del 28-N per Girona. Va guanyar ja que no i havia ningú a la seva alçada. Ara el Toni és el president de SI.
El fet de voler primàries amb uns i desprès desacreditar les del seu propi partit, segons em va ensenyar el meu professor de català és diu antítesi.
Actualment se sap que la ruptura és definitiva, igual que la filla del Rei i el Marichalar. El Laporta és diputat no adscrit, millor per ell, menys feina perquè ja no està a cap comissió i continua cobrant. El president de democràcia catalana diu que vol emportar-se un 80% de la militància de SI. Això demostra tres coses: la primer és que Laporta vol arruïnar el projecte polític que ell va impulsar; la segona és que vol seguir xuclat calers de les arques públiques, igual és presenta al 2014 amb democràcia catalana i tercera; aquest dematí a esmorzat massa si pensa que un 80% de SI anirà al seu partit.
De moment la sagnia ha començat, els de SI Sabadell han dimitit en bloc i fonts de SI han reconegut a part d’aquestes, més de 150 baixes, com la de Joan Laporta i altes membre de DC. SI que s’ha mostrat tan autoritària dient que ella va en solitari a tots els pobles en comptes de fer coalicions en alguns on convé per no fer perdre vots a CiU i evitar repetir tripartits, ara s’està reduint a cendres.
Aquestes municipals, tot canviarà per SI, a penes faran regidors, 5 com a molt, per voler fragmentar i dividir. A Barcelona petaran i no arribaran a l’1%. Desprès del 22 de maig molta militància de Barcelona marxarà. També petaran al Berguedà i a Osona, ja que no podran entrar ni a Vic ni Berga. Allà la major part del seu vot va ser de les CUP, ara tornarà a les CUP. A Berga, la llista és improvisada i feta a correcuita, el PRC, dintre de SI, va fer un 2,7% a Berga al 2007. Aquest últim ha optat per no anar amb SI, si no per anar amb la PxC. Endemés a Puigcerdà, només 4 dels 15 membres de la llista de SI són militants, SI ha fet moltes llistes amb independents per intentar fer regidors, cosa que no sortirà bé. Això és el que els van dir “els de la junta directiva” aneu en solitari. El seu home a Tàrrega a estat el més llest, no va en solitari, va amb R.cat i, possiblement sigui regidor. SI perdrà molt. El PRC, desprès les municipals podria abandonar la coalició, Uriel Bertran ja se n’ha adonat que això no va bé.
Catalans i catalanes, membres de SI, des d’aquí us dedico un minut de silenci, però vosaltres sabíeu que un partit així només funcionaria a una república bananera, us recomano trobocid, ajuda a curar les caigudes.
Nota del Autor, es demana disculpes al senyor López Tena, al senyor Laporta o al senyor Bertran i ha qualsevol solidari, per si es poguéssin sentir ofessos per algun comentari, que, en el fons no pretenen fer mal a ningú. Jo vaig ser solidari, mig any, fins que Laporta va marxar, llavors vaig veure que això ja no tenia futur.
Mr. Marc Vilanova.
