Catalunya, política i altres...Món...Vilanova i la Geltrú: 2011

Diuen que entendre la política és relativament fàcil… doncs per a entendre la política municipal cubellenca cal ésser enginyer!

Un ciutadà qualsevol, el senyor “x”, mira atònit un diari qualsevol, un diari “y”. La sorpresa del senyor “x”, resident a un poble qualsevol, el poble “z”, és major. Mònica Miquel, vencedora dels comicis electorals del 22 de maig a Cubelles, al capdavant de la seva formació, Iniciativa per Catalunya Verd - Esquerra Unida i Alternativa- Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-E) –recordo que Entesa pel Progrés és la marca blanca de la coalició ecosocialista per a les municipals- a sigut expedientada per la direcció del partit de Joan Herrera per pactar amb el PP. La direcció d’ICV deia que no acceptaria pactes amb el PP, no obstant ha acabat acceptant el pacte amb el partit de Rajoy a Cubelles i a Olivella. El senyor “x” continua llegint i torna a sorprendre’s. El pacte de govern, que té 11 regidors de 17, s’ha realitzat el dia després de les eleccions i no només suma els regidors ecosocialistes i els del PP, sinó també els d’Unitat Cubellenca- Reagrupament. El senyor “x” es rasca la barbeta i fa una comprovació. Efectivament, tal com sospitava el senyor “x”, Reagrupament, no és refereix a un reagrupament cubellenc que suma amb Unitat Cubellenca, es refereix a Reagrupament Independentista de Catalunya, associació política dirigida per doctor Joan Carretero.

El senyor “x”, continua llegint el diari “y”, a casa seva, a un poble “z”. El senyor “x” se sorprèn altre cop. Del 2007 al 2011, cap de les tres formacions que ara governen tenia responsabilitats al consistori cubellenc, i cap dels tres partits que en tenia fins a les eleccions del 22 de maig el poder municipal en té avui. El senyor “x” comença una petita recerca, entra a les webs dels partits cubellencs i contempla els resultats municipals a Cubelles d’ençà que la democràcia fou restablerta als Ajuntaments l’any 1979. Al cap de mitja hora, el senyor “x” finalitza la seua recerca, i, la seva dona, la senyora “xx*” troba un paper a sobre de la tauleta de l’ordinador, tot just quan el seu marit estava fent un cafè a la cuina del seu pis, a la ciutat “z”.

En aquest paper, la senyora “xx”, llegeix. En sostreu conclusions: a Cubelles des de l’any 1979, fins al 2007, ha governat el mateix partit, Entesa per Cubelles. Entesa per Cubelles, que a les primeres eleccions, les del 1979 es va presentar com a Independents per Cubelles, trobava els seus referents en aquells col·lectius que havien estat compromesos en la lluita contra la dictadura i en l'organització d'alguns moviments populars dels primers anys de la democràcia. Un d'aquests precedents fou el moviment d'oposició a la construcció de la tèrmica, que es va constituir el 1974 amb el nom de Comissió Antitèrmica. Totes aquestes iniciatives es materialitzen l'any 1977 en la formació de la Comissió de Control Municipal.
Per aquelles dates encara no hi havia al poble cap partit polític amb estructura i organització. Alguns representants d'aquests sectors compromesos convocaren una assemblea a Aliança. Veïns i entitats acceptaren la proposta d'aquell col·lectiu amb la pretensió de participar a les primeres eleccions municipals. Naixia així l'Entesa per Cubelles. L’any 1979, Cubelles tenia 1.500 habitants. La gran majoria dels cubellencs, la “gent del poble”, els que varen patir la dictadura, entitats, veïns de tota la vida,... Van donar suport a EpC. L’única alternativa era CiU que tenia molts menys suports entre els veïns, ja que s’havia constituït més tard. Així, l’Isidre Piñol va guanyar amb majoria absoluta els anys 1983, 1987 i 1991. La força d’EpC va anar creixent a cada comici, arribant a 9 regidors d’11 els anys 87 i 91. Per a les eleccions del 1995, la població cubellenca es va triplicar. Entre 1991 i 1995, hi havien mil cinc-centes persones més. Sobretot gent de fora de cubelles. Amb més gent doncs, varen néixer més alternatives que varen obtenir suports entre la gent nouvinguda, com el PSC i el PP, entre els “andalusos” i castellans i ICV entre els més d’esquerres. Els “de tota la vida” representaven un percentatge menor de la població, que ja no tenia tant en ment el que havia sigut EpC i el que havia suposat. L’any 1995, semblava que tots els partits volguessin acabar amb l’hegemonia d’EC i la seva majoria absolutíssima. El partit perdé la majoria absoluta i 4 regidors, però governà de nou. Als comicis del 1999, es va crear un pacte entre CiU, ICV i EpC, que va perdre un regidor malgrat que el consistori passés de 11 a 13 representants. El pacte va donar un temps l’alcaldia a cada partit. Mònica Miquel, aleshores, fou alcalde. Per a les eleccions del 2003 ICV va patir una escissió, ICb (Iniciativa Cubellenca). Els ecosocialistes varen minvar les seves forces, de 3 a 2 representants. ICb entrà al ple municipal amb dos regidors. Llavors, EC, que contava amb el suport de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC) ja que era un partit independent, municipalista, català i cubellenc, va guanyar de nou, perdent un altre regidor. Aquest cop el pacte va ésser PSC, que va començar a pintar quelcom als governs i a esdevenir important, ICb i ERC, que va entrar al consistori. EpC-FIC va canviar de socis de govern ja que tant CiU com ICV van perdre regidors i el preu de compartir l’alcaldia era molt alt. L’Entesa va governar en coalició sense haver de compartir l’alcaldia. L’any 2007, acusacions de malversació, males gestions, desgast de govern, noves alternatives, molts més votants,... Varen posar fi a quasi 28 anys de govern de l’Entesa de tota la vida interromputs durant un breu període. EpC-FIC va perdre les eleccions i tant ICV-EUiA-E, CiU, PSC , PP i ERC és varen fer més vots. ICb havia patit una crisi interna, un dels seus regidors es va canviar de costat, marxant d’ICb poc abans les eleccions i anant de número dos amb el PSC, cosa que el va enfortir pel 2007. Endemés, els socialistes varen saber canalitzar el descontent i créixer, passant de 2 a 4 regidors, CiU i ICV va fer els mateixos resultats que el PSC. Les eleccions les va guanyar la Mònica Miquel, d’ICV, però els socialistes varen apartar del govern a ICV, pactant amb CIU i ERC. En aquelles eleccions es passava de 13 a 17 representants. EpC-FIC va ser l’última força del consistori amb una única regidora i pels pèls. ICb perdia un regidor quedant-se amb un únic representant. Tot anava bé pel PSC, van carregar la culpa a EpC,... Malgrat això, es varen enfonsar per tres pilars fonamentals. El primer, el desgast del PSC i del PSOE. Segon, el desgast de governar sense haver guanyat i haver traït ICV. Tercer, que CIU i ERC, socis de govern s’enfonsessin. Així fou, per a les eleccions del 2011, la Rosa Fonoll, anava a ésser cap de llista per CIU, pintava que podia fer uns bons resultats. Va esclatar una crisi interna a CiU. Desenes de militants de tota la vida, la candidata (que ja tenia la propaganda feta amb el seu nom i cara), el secretari de CDC cubelles, gent d’UDC, gent de CiU i possiblement més de la meitat de gent de la coalició a cubelles varen marxar. Els dissidents, crearen uns pocs mesos de les eleccions, entrats ja al 2011 Unitat Cubellenca. Aquests varen rebre el suport de Reagrupament que generosament va acceptar l’oferta. Naixia Unitat Cubellenca- Reagrupament. Varen fer una campanya amb diners, tingueren una seu, diners per molta propaganda, varen fer grans actes, tenien a candidats coneguts que queien bé,... La nova candidata de CiU va haver de fer el paper de traïda pels seus, i, amb menys mitjans, desgast de govern, una CIU comarcal que prioritzava guanyar a Vilanova i a Sitges, una candidata quasi desconeguda i sense experiència i la obvietat que ja no pintaven res a la batalla per l’alcaldia, varen acabar amb CiU. La batalla per l’alcaldia anava entre ICV, PSC i CiU, que tota la vida havia obtingut regidors, des del 1979, però l’escissió d’UC- Reagrupament va fer canviar les coses. ICV tingué la sort que ICb, amb molt poca força va abandonar el combat i no es va presentar. El PSC, ja no tenia alternatives, com socialistes per Cubelles que l’any 2007 es varen quedar a les portes de l’Ajuntament. El 22 de maig del 2011, varen sortir de les urnes 17 regidors, com en anteriors comicis. ICV-EUiA-EPM 4 regidors, UC- Rcat 4 representants, PSC 3 regidors, PP 3 regidors, CiU 2 regidors, EpC-fic 1 regidora, ERC cap regidor. El PSC i els seus socis passaven de 9 regidors a 5. Només hi havia una combinació que es va fer saber l’endemà, ICV+REAGRUPAMENT+PP=11 regidors. Les alternatives eren UC- RCAT+CIU+PP=9, però UC i CiU no podien pactar; ICV+PSC+UC-RCAT=11 edils, però Icv i els socialistes estan enemistats des del 2007. Tampoc hi havia ganes de pactar amb EpC. Actualment el govern està molt cohesionat i hi ha molt “bon rotllo”. Malgrat l’expedient d’ICV a l’alcaldessa cubellenca, aquesta no va fer marxa enrera sinó que va defensar fermament el pacte, perquè a les ciutats no es parla de sigles es parla de models de poble i de persones. El PSC no desa de queixar-se de que el PP governi. A CiU li ha caigut el cel a sobre i EpC es manté com pot. ERC, pel desgast comarcal (de 5 a cap regidor), pel desgast nacional (de 21 diputats a 10), per la crisi de lideratge, per la pèrdua de militants a Cubelles cap a Reagrupament i altres escissions, l’escàndol sexual del seu regidor, el desgast del govern local i que els independentistes de Reagrupament vagin amb UC i els de SI en solitari (fent uns resultats ridículs), varen cremar ERC deixant-lo fora del consistori, on només hi ha estat 8 anys. L’últim regidor va anar a 9 vots entre PSC i UC-Reagrupament. Actualment Cubelles té uns 13.000 veïns.

La senyora “xx” torna a desar l’escrit al seu lloc. El senyor “x”, havent acabat el seu cafè, torna amb satisfacció a la saleta i agafa de nou el diari “y”. La senyora “xx”, rumia i, dies més tard decideix modificar lleugerament l’escrit del seu marit i enviar-lo a un diari, no pas a un de qualsevol, sinó a aquest.

*”XX”: Cromosomes femenins i al·lusió a un fet curiós, els 6 partits de l’Ajuntament cubellenc estan dirigits per dones.

Regidors/ores	Ple de Cubelles (2011-2015)
(majoria abs.) 9
8
7
6
5
4	18,98%	17,25%
3			17,08%	16,48%
2					10,64%
1						5,53%
Partits/coalicions	ICV-EUiA	UC	PSC-PM	PP	CiU	EC-FIC
	EPM	Reagrupament