CiU, generals, comunicat i opinió

CATALUNYA I LA SEUA POLÍTICA; ÀREA D'OPINIÓ, ÀREA DE COMUNICATS I ÀREA D'INFORMACIÓ:

Redacció Sitges i Redacció Vilanova

COMUNICAT:

Bona tarda a tothom, no sé si ho recordaran, però fa uns dies vaig escriure a propòsit del número 2 de CIU per a les eleccions generals del Regne d'Espanya, doncs avui, comunico que diversos consellers, com el molt honorable Felip Puig i Godes, Francesc Xavier Mena o Irene Rigau i Oliver, també estan amb Oriol Pujol a la cursa contra Pere Maciàs. És més, el senyor Puig, em dóna la raó. Ha afirmat que Pujol donaria un toc de frescura i de sobiranisme a la candidatura de Duran i Lleida.

La questïó és saber si Duran tornarà a guanyar al Congrés del seu partit el 2012 i mantenir els sobiranistes a Unió o, si per contrari guanyarà i perdrà a Vila d'Abadal i Serra, el Matí, Quim Torra i Pla o Antoni Castellà i Claver. El que està clar és que el líder democristià està en condicions de guanyar, o ell, o algun dels seus peons (Josep M. Pelegrí, J.Ortega,...).
Mr. Marc Vilanova.

OPINIÓ:

Votants de CiU

CiU a l'apartat 3.1 pàgina 81 del seu programa electoral per al 28N parlava de dret a decidir:

[...] defensem el dret a decidir sense més límit que el que marqui en cada moment el poble de Catalunya [...]

Quan l'enquesta del Baròmetre d'Opinió Política ha mostrat que una majoria, relativa però majoria, vol la independència, han dit que la independència no formava part del seu programa. 

Votants de CiU, vosaltres penseu el mateix? No queda clar que qualsevol acció en pro de la independència queda dins d'aquest punt del programa? ja que  es tracta de decidir i pel baròmetre està clar que el poble de Catalunya ho vol.

CiU a l'apartat 3.1 pàgina 82 del seu programa electoral per al 28N deia:

Situem com una de les primeres prioritats d’aquest dret a decidir la gestió plena dels nostres recursos econòmics a través d’un model de finançament propi, com ho és el concert econòmic. Aspirem a la sobirania financera [...]

En campanya s'hi referien com a "concert econòmic", després ja només han parlat de pacte fiscal, que per cert no apareix en el programa electoral. Per a que quedi més clar, s'arribava a parlar de sobirania financera. 

Votants de CiU, que en penseu d'aquest canvi de discurs? on es parlava de concert econòmic i de sobirania financera, ara es parla de pacte fiscal, i de tenir força per negociar-lo; on queda el dret a decidir? i la sobirania financera? Penseu votants de CiU, penseu.

I ara, es convoquen eleccions al "Congreso" per al 20N i CiU presenta el Duran Lleida com a candidat. El primer que fan CiU i Duran és demanar de tenir la màxima força possible per a poder fer el pacte fiscal, i Duran no descarta entrar al govern (se'n mora de ganes). Ara, davant de la proposa de Bono de fer un govern patriòtic PSOE-PP, Duran parla d'un govern de concentració PSOE-PP-CiU-PNB per sortir de la crisi (sortir qui? doncs "España, por supuesto"), del pacte fiscal ja no en diu res, ni del "dret a decidir" ni de la "sobirania fiscal".

Votants de CiU, realment us motiva anar a votar "això" ? Ja sabeu el que votareu? Votareu per un pacte fiscal? o per un govern de concentració per a salvar Espanya? i no oblideu que tal com estan les coses, la salvació d'Espanya no inclou la de Catalunya, al contrari, Catalunya serà la sacrificada (espoliada) com sempre.

Sabeu que votareu en realitat? doncs votareu per fer en Duran ministre. Ministre d'Espanya, que mantindrà l'espoli fiscal, amb l'excusa que primer cal sortir de la crisi. Una Espanya que mai farà un pacte fiscal amb Catalunya perquè hi perdria molts milers de milions d'euros a l'any; ningú fa un pacte d'aquests si teu prou força per evitar-ho, i la tenen, en aquest punt PSOE i PP estan d'acord. 

Votants de CiU, aquest 20N no voteu CiU.

Enric Sànchez Duxans, http://tarbaniker.blogspot.com/

Carles Bonet; Salt i PxC

Si fa un parell de dies una regidora de la PxC a Salt va abandonar el partit dient que Anglada, la direcció i militants de la PxC Salt l'havien insultat i amenaçat perquè marxés de la PxC. El fet és que ella té un novio d'origen camerunés, segons ella els de la PxC són nazis.
Anglada va contraatacar dient que l'alcalde de Salt l'havia comprata a ella i a CARLES BONET, cap de llista i regidor de la PxC a Salt perquè es passessin al grup mixt i col.laborar amb l'alcalde convergent. Lo cert és que a l'alcalde li falten dos édils per sumar majoria absoluta. Carles Bonet es va passar ahir també al grup Mixt, es diu que és homosexual reconegut amb parella sudamericana.
Caldrà esperar un temps per veure si el que denúncia Anglada es cumpleix i els regidors recolzen l'alcalde o no. La PxC passa de 3 a 1 regidor a Salt en 3 mesos.
Hem estat parlant amb una regidora de la PxC, l'estimable senyora Tomba, d'Igualada, ens ha assegurat que el partit no ha pressionat l'ex-regidora de Salt i que lo cert és que el seu novio no té els papers en regla, papers que conseguiria casant-se amb ella. També ens ha dit que el que diu Anglada només és un suposar.

Estem en contacte amb gent de CiU Salt i la PxC per mirar d'aclarir aquest misteri.

Pere Maciàs vs. Pujol Jr.

Vaig escriure unes ratlles ahir sobre el fet de que Oriol Pujol anés de Núm. 2 de Duran. Seria positiu. Això bé, Maciàs no vol cedir la posició i vol repetir com a número 2. Això serà negatiu, Pujol és molt més conegut, té més carisma i faria bon tàndem amb Duran. És més jove i seria un candidat nou. Maciàs seria continuïsme, inclús es podria considerar que vol mantenir la cadira. Ja porta molt vivint de les institucions, regeneració democràtica! Li asseguro senyor Macias, que l'Oriol Pujol serà el número 2 i no pas vosté. Electoralment aporta més, deixi fer a gent nova, desprès de tornar a nomenar a Duran, cal alguna cosa fresca. Li garanteixo que si es presenta vosté amb Duran i han de competir contra Carretero i Bosch, ells no guanyaran la batalla, però si que tindran a tot el vot independentista i podran fer 4-5 diputats, amb Oriol Pujol, les seves possibilitats es redueixen a 3. Això si, si es presenta vosté no pateixi, ningú li dirà res, perquè un parell de diputats de descontents del PSC el tindran. Torno a matitzar, un parell. Es insuficient, a veure com es pren Unió els resultats mediocres del seu lider pel Congrés de l'any vinent! Facim cas, si fa tàndem amb el Duran, creguim, l'escó del Tardà i el de Canet no els veurà ni en pintura. Els vilanovins som molt intel.ligents, Francesc Macià, Josep Piqué,... Ara li toca a la directora de campanya, Llorens, a veure a qui escull, vol apostar senyor Maciàs?

Comunicat

Redacció de política nacional.

Ridao ja compta amb els 11 avals que li calen per presentar la candidatura  a les primàries contra Alfred Bosch. Els 11 avals representen un terç de la junta. També es pot obtar per un 10% de la militància, menys de 700 avals. És l'opció que ha triat el candidat de Junqueras que encara no té el support suficient per presentar-se. Les primàries per les generals seran el mateix dia que les que ratifiquin a l'eurodiputat republicà president d'Esquerra.

Iceta busca el support dels federalistes i de Maragall, el que impulsaria el partit a les generals. El núm. 2 dels socialistes catalans creu que a Catalunya li convindria un model federalista. Iceta vol obrir-se als catalanistes abans el congrés del PSC i atreure als federalsites que donaven support a l'expresident de la generalitat. Potser busqui el support de Castells per anar plegat amb Chacón a les eleccions del 20-N o inclús podria estar buscant l'ajut del molt honorable Pascual Maragall i Mira.

Costa d'Ivori, des de BCN.

L'ambaixador de la Costa d'Ivori a Barcelona,  Any Hervé Ogou, col.labora a aquest bloc. Està exiliat des de la guerra civil de la seva nació i escriu critiques força dures però reals contra el dictador. és simpatitzant de CDC.

 

Côte d’Ivoire : Ouattara éclaboussé par les crimes de son armé

 

Amnesty International publie un rapport accablant sur les massacres et les atteintes aux droits humains commis en Côte d’Ivoire pendant la crise postélectorale. Les deux camps sont mis en cause. L’ONG dresse un premier bilan des tueries attribuées aux combattants pro-Ouattara dans l’Ouest.

« Ils ont regardé sa carte d’identité et l’ont abattu ». C’est le titre d’un rapport d’Amnesty International, rendu public hier, qui dresse un terrible bilan des exactions, des massacres constitutifs de crimes de guerre et de crimes contre l’humanité commis tout au long de la crise postélectorale en Côte d’Ivoire. Les enquêteurs de l’ONG ont recueilli, à Abidjan comme dans l’ouest du pays, plus d’une centaine de témoignages cauchemardesques, accablants pour les deux camps qui se sont disputé le pouvoir pendant six mois.
Le camp du président déchu est sévèrement mis en cause. Le document revient sur les violences et les exactions dont les forces de sécurité (FDS), loyales à Laurent Gbagbo, se sont rendues coupables. En particulier dans la commune d’Abobo, majoritairement favorable à Alassane Ouattara et passée, en février, sous le contrôle du mystérieux « commando invisible ». Dans cette commune, les FDS, cibles d’attaques, n’ont pas hésité à répliquer par des tirs d’obus de mortier sur des quartiers densément peuplés, faisant de nombreuses victimes civiles. Coupables, aussi, d’atrocités, les milices pro-Gbagbo. Les témoins interrogés par Amnesty International confirment ainsi les crimes imputés aux Jeunes Patriotes de Charles Blé Goudé. Usant d’une rhétorique « ivoiritaire » xénophobe, ils réservaient en priorité leurs supplices (voir page 3) aux Ivoiriens originaires du Nord, aux musulmans et aux ressortissants étrangers de la sous-région. Enlèvements, viols, exécutions sommaires, actes de torture, incendies de maisons habitées par des partisans réels ou supposés d’Alassane Ouattara, attaques visant les casques bleus de l’Onuci sont également recensés.
Chasse à l’homme à Duékoué
Mais les pro-Gbagbo ne sont pas seuls coupables de graves violations des droits humains. Ce rapport dresse un premier bilan, terrifiant, des crimes commis par les forces armées pro-Ouattara dans l’ouest du pays. Tous les témoignages recueillis à Duekoué « font état d’une série d’homicides ciblés et systématiques commis par des agents en uniforme des Forces républicaines de Côte d’Ivoire (FRCI, créées par Alassane Ouattara le 8 mars 2011), qui ont exécuté des centaines d’hommes de tous âges sur la base de considérations politiques et ethniques », résume Amnesty International. Après de violents combats, la ville est passée, dès le 29mai, sous contrôle total des FRCI, héritières des Forces nouvelles de Guillaume Soro. Ces combattants pro-Ouattara ont alors ouvert une véritable chasse à l’homme, ciblant les hommes d’ethnie guéré, réputés proches de Laurent Gbagbo. Des hommes ayant fui en brousse racontent que des chiens ont été lancés à leurs trousses par les FRCI et les Dozos, ces chasseurs traditionnels du Nord enrôlés dans l’offensive. Toutefois, si un Guéré pouvait apporter la preuve de son allégeance à Alassane Ouattara, il était épargné. Le document compile, enfin, des témoignages effroyables sur l’usage des violences sexuelles et du viol comme armes de guerre.
Amnesty International s’étonne que de si graves violations des droits humains aient pu se produire sous l’œil des casques bleus de l’Onuci. Le massacre de Duékoué « s’est déroulé alors qu’une base de l’Onuci se trouvait à 1 km du quartier Carrefour, le principal lieu des tueries », rappelle l’ONG. Interrogée par les enquêteurs, la mission onusienne a répondu dans une lettre que « la responsabilité première de protéger les civils revenait aux autorités nationales de Côte d’Ivoire » (sic). Confus sur leur mission de protection des populations civiles, des représentants de l’Onuci interrogés par l’ONG ont en revanche fait valoir que la résolution 1975 du Conseil de sécurité des Nations unies autorisant l’Onuci à détruire les armes lourdes avait « aidé à faire tomber Laurent Gbagbo ».
Les FRCI, lourdement mises en cause par ce rapport, ont été créées le 8 mars 2011 par Alassane Ouattara. Sa responsabilité est donc engagée. Les appels à la « catharsis nationale » du nouveau président ivoirien resteront, à coup sûr, sans effet, si l’impunité devait régner. Sans justice pour toutes les victimes, la Côte d’Ivoire ne pourrait rompre, durablement, le cycle de la violence.
Gbagbo détenu à Korhogo
Amnesty International n’a pas été autorisée à rencontrer Laurent Gbagbo. Détenu à Korhogo, le président déchu n’a pu recevoir, depuis son arrestation, qu’une seule et brève visite, le 2 mai, celle de Desmond Tutu, Kofi Annan et Mary Robinson. Le CICR n’a pu visiter ni Simone Gbagbo (en résidence surveillée à Odienné), ni Pascal Affi Nguessan, président du FPI, qui serait détenu à Bouna. « Des partisans présumés de l’ancien président ont été victimes de violentes représailles », rapporte Amnesty International.

Els espanyolistes estimen RIDAO, article molt encertat de Bonaventura.

Els espanyolistes estimen Ridao

somnoticia

Jo sempre he defensat que els independentistes ens hem de presentar a totes les eleccions, siguin les municipals, les del Parlament, les espanyoles o les europees, i que no hem d’entrar en disquisicions filosòfiques sobre si com a independentistes hem de ser o no presents en determinades institucions. Els catalans hem de defensar allà on calgui el nostre dret a esdevenir un Estat lliure: aquí, a Espanya, a les institucions europees i a qualsevol lloc del món. Ara bé, hem de saber molt bé què anem a fer a aquestes institucions.
Per exemple, si volem ser presents als ajuntaments, no ens hem de preocupar només de la xarxa de clavegueram, dels jardins dels parcs o de l’amplada de les voreres; des dels ajuntaments també estarem obligats a defensar el dret de la nostra nació a ser un país lliure, ja que per fer-hi una simple gestió local ja hi ha els partits als quals ja els està bé l’actual statu quo. Si ens presentem a les eleccions al Parlament, el que no haurem de fer els independentistes és desenvolupar-hi una simple gestió autonòmica i acceptar dòcilment el marc juridicopolític espanyol que ens condemna a ser una trista comunitat autònoma de règim comú; el que haurem de fer, aprofitant la nostra presència en aquesta cambra, és treballar perquè s’hi proclami la nostra independència, perquè per fer de simples diputats autonòmics ja hi ha tots els altres partits espanyols i regionalistes. Si som presents a les institucions europees no hi serem com a representants del Regne d’Espanya ni com uns membres més dels grans grups ideològics europeus: socialistes, populars, liberals… sinó com a catalans que hi anem per fer-los saber que a Europa no hi pot haver ciutadans de primera (els que tenen Estat propi) i de segona: catalans, escocesos, bascos, gal·lesos, flamencs, corsos, sards… I, si ens hem de presentar a les pròximes eleccions espanyoles del 20 de novembre –que jo crec que sí que ens hi hem de presentar–, ho explicaré d’una manera breu però prou entenedora per a tothom que llegeixi aquestes ratlles: hi hem d’anar a fer just el contrari del que hi ha fet el senyor Joan Ridao, encara secretari general d’Esquerra.
Per què sóc tan contundent amb aquesta afirmació? Doncs perquè, si els independentistes hem de ser presents al Congrés dels Diputats espanyol o al Senat, no és per guanyar-hi un premi de popularitat, ni per ser entrevistats pels mitjans de comunicació madrilenys com a oradors brillants, ni perquè ens elogiïn els companys i companyes d’escó dels partits espanyols. Si realment l’amic Ridao hagués exercit d’independentista a Madrid, algú amb dos dits de front es creu que rebria tants compliments dels cercles espanyols o fins i tot espanyolistes? Per rebre premis de popularitat com a català espanyolitzat ja hi ha en Duran i Lleida, no cal que l’independentisme en fabriqui cap còpia perquè ja existeix l’original que ens té acostumats dia sí dia també a desenvolupar aquest paper tan penós que ens allunya de la sobirania i ens encadena cada cop més a Espanya i als seus poders fàctics econòmics, polítics i mediàtics.
Dissabte passat llegia un article en un diari escrit per un espanyolista i enemic de la nació catalana i de la seva llengua com és Francesc de Carreras desfent-se en elogis envers la maduresa i clarividència del diputat Ridao; d’altres personatges sinistres com els senyors Rivera, Ferran o Salmon, com molt bé s’informava des de Somnoticia.cat, també situaven l’actual secretari general d’Esquerra en un pedestal i es feien creus que ERC tingués dubtes a l’hora de deixar-lo repetir com a cap de llista per aquest partit en les pròximes eleccions generals. Doncs bé, ja està tot dit, amb aquests companys de viatge lloant les teves “virtuts”, amic Ridao, val més que et preguntis què has estat fent tots aquests anys a Madrid. Ja t’ho diré jo: de tot menys aprofitar la teva responsabilitat política per fer avançar el nostre país cap a la independència.
I pel que fa a ERC, jo, que encara crec que aquest partit pot desenvolupar un paper fonamentalment en el procés de la nació catalana cap a la seva sobirania, un consell: si el que voleu és quedar-vos fora del Congrés dels Diputats espanyol a partir del 20-N, tal com us va passar en les passades municipals als ajuntaments de Girona, Tarragona i Lleida, si voleu clavar-vos una altra patacada històrica i passar de vuit diputats a Madrid (fa vuit anys) a 3 (fa quatre) i quedar-vos ara amb zero, la millor manera d’aconseguir-ho és que cediu davant les pressions dels vostres grups de poder interns i permeteu que Joan Ridao repeteixi com a cap de llista.
I pel mateix preu, un altre consell: si opteu per un candidat independent, que no sigui el candidat independent d’ERC i prou, que sigui el candidat de tot l’independentisme català, un candidat que estigui disposat a anar a Madrid a trencar-se la cara per la independència de Catalunya, per la seva llibertat, pels drets de les catalanes i els catalans a ser lliures. Si els diputats que obtingueu hi han d’anar a avalar pressupostos que perpetuen el nostre espoli fiscal, pactar esmenes ridícules sobre temes hispànics diversos, debatre les missions de l’exèrcit espanyol al món i votar lleis espanyoles que als catalans no ens serveixen per res; és a dir, si hi han d’anar a exercir de simples diputats espanyols d’esquerres, com han fet els vostres representants tots aquests anys, més val que es quedin a casa i tot això que ens estalviarem.
Carles Bonaventura i Cabanes, regidor a l'Ajuntament de Girona i coordinador de les comarques gironines per Reagrupament Independentista.

Pujol disposat a ser el número dos per BCN a les generals

Una altra estratègia astuta de CIU podria ser renovar el número dos (Pujol per Pere Maciàs), per ocultar que és el tercer cop que Duran es presenta. Duran que es mostra obert i favorable al PP, no agrada gens als més nacionalistes de CIU per això en Pujol, secretari adjunt de CDC podria atreure a aquests votants i agafar els descontents d'ERC. Endemés, Oriol Pujol s'ha desmarcat del PP i diu que no s'en refia. També a carregat contra García Albiol. Llorens (directora de campanya de CIU), honores a tots els vilanovins i demostres que som intel.ligents. Duran, per mostrar-se més nacionalista va admetre que ell també porta l'enganxina del CAT al cotxe. L'estratègia de CIU és clara, ja va dir el líder d'Unió que vol eleccions encara més anticipades, així ofega a ERC en el procés intern i Ridao seria candidat. CIU preten fer-se amb els votants nacionalistes, independentistes, conservadors, de centre i federalistes. Llorens vol robar a ERC dos dels seus 3 diputats i beneficiar-se dels descontents del PSC.

La única sortida d'ERC és pactar amb Reagrupament i ficar a Bosch com a cap de llista per BCN i Carretero per Girona.

La setmana passada un conductor va ésser sanccionat a pagar 200€ en negar-se a retirar l'enganxina del CAT del seu vehicle. Els catalans necessiten la seguretat jurídica de que això es pot fer. El multat és un militant de Carretero.

Enquesta interna de CIU i altres partits

Una enquesta interna de CIU els dóna el mateix nombre de diputats que al PSC, 16. El PP guanyaria 4, pujant a 12, ICV en gunayaria un, multiplicant els seus diputats per 2 i ERC només obtindria un escó. Ara per ara el diputat de ERC per Girona, Canet està perdut, el num. 2 per BCN també estaria perdut si Ridao fós el candidat. No obstant si Bosch anés a les generals, el partit podria mantenir els 3 diputats, ja que Bosch atreuria molts més vots que Ridao, els vots més nacionalistes de CiU serien per Bosch i, un possible pacte amb Reagrupament ficant a Carretero com a cap de llista per Girona faria matenir el diputat per Girona. Duran diu que vol anticipar encara més les eleccions, per ofegar ERC en el procés intern i beneficiar-se de les actes de diputat de Canet i de Tardà. La CUP i SI no es presentaran, no és el territori dels primers i els segons no estan bé econèmicament i endemés les municipals van ser dolentes.

Creiem que Reagrupament té la clau de les generals per ERC, ja que anar sumar pot mantenir els 3 diputats. Junqueras és favorable a sumar amb Carretero, a diferència de Puigcercós. Rcat hauria de demanar el núm. 1 per Girona i Lleida i el num. 3 per BCN, Rcat va ajudar molt a ERC a les municipals a canvi de no res, es van sacrificar, ara el Junqueras els hi deu un favor.

Quin candidat millor per Girona que no pas en Joan CARRETERO? 

Els partits petits es fan forts a les municipals

Moltes de les forces extraparlamentaries s'han reforçat a les municipals, mentres que 5 dels 7 partits del Parlament han fet unes municipals dolentes. C's ha fet el ridícul, SI ha fet uns resultats baixos, ERC ha caigut a les grans ciutats, el PSC ha perdut en retriment de CIU i ICV també ha notat el descens. Reagrupament Independentista, s'ha convertit en la 6ena força política de Lleida, per davant SI, les CUP, la PxC i C's. El partit ha aconseguit una vintena de regidors i un parell d'alcaldies, al Pallars i la Cerdanya. Endemés, compta amb les primeres tinènices d'alcalde a 3 capitals de comarca, Tàrrega, les Borges Blanques i Tremp. A Girona també s'ha convertit en 6ena força amb una trentana de regidors, el Carles Bonaventura és regidor a la capital de la província. No obstant a Barcelona només s'ha pogut mantenir amb 3 regidors al Vallés, una alcaldia al Berguedà (dues regidories a la mateixa comarca) i dos regidors més al Baix Llobregat. A Tarragona el partit s'ha ensorrat, tot i estar a punt de sumar amb CIU al Camp. SI es manté a Girona i Tarragona, mor a Lleida i fa uns resultats mediocres a BCN. Té 39 regidors. La PxC fa uns 70 regidors sent important a tota l'àrea metropolitana, al Penedés, a Salt, i Osona. Els verds fan diversos regidors a Tarragona i obtenen un regidor al consistori de Cerdanyola del Vallés. Escons en Blanc-CENb fa 3 regidors a Catalunya, entre els quals destaquen els de Foixà, Empordà (inteligent estratègia, presentar-se a llocs on només CIU fa llistes i fer regidors). Endemés els resultats a les grans ciutats de l'àrea metropolitana, com BCN han sigut molt bons. Des de Baix ha aconseguit dos regidors a Sant Esteve, Lleida, on només CIU presentava llista. La CUP, entra a moltes de les grans ciutats, es converteix en 3era força a Vic, es fa forta al Penedés i fa 2 regidors a Girona, suma 100 regidors. Gent Nostre no presenta candidatura a IGualada però si ho fa a Mògoda, Anoia. El partit es queda a molts pocs vots del regidor (4,96%). Via Democràtica ha fet una campanya molt costosa i cara que li ha donat un únic regidor a Sant Just. PDR.cat s'alien a la CUP i Rcat a Girona i Salt i intentaren una candidatura a un poble de Girona que fracassà.

Així, els partits polítics extraparlamentaris es fan més forts, desprès del 22-M.