Tolerància, respecte: pàtria i dignitat

Tolerància, respecte: pàtria i dignitat

Companys, aquestes ratlles, han de ser escrites, són necessàries i crec que tothom hauria de meditar al respecte:

Per a assolir la independència del nostre país, CataluNYa, del regne de EspaÑa, si, amb Ñ, cal palntejar-se la qüestió molt seriosament, quina novetat, oi? Però insultant al PP, als del PSOE-PSC, titllant de botifler a qui ho sigui, no aconseguirem res, Mohandas Karamchad Gandhi, digué que no calia lluitar contra un enemic, sinó pel seu poble (en aquell cas contra l’Imperi Britànic), i Gandhi tenia raó. Tirant merda als espanyols (vull dir insults i faltes de respecte) només aconseguirem que l’antihispanyolisme que hem creat, se’ns giri i es converteixi en anticatalanisme (que ja és prou present). Així no anem enlloc. Jo, igual que el MH President Joan Carretero i Grau crec que no hem de dir pas Adéu Espanya (no pas Ecspanya, com diu el senyor Josep Sort), si no Hola España! M’explico, el 33% (a grans trets) de la producció de Catalunya va destinada a la resta de l’Estat Espanyol, si forcem una ruptura indigna, impresentable i sense orgull, molts clients perdrem, està clar que per la independència ens haurem d’avenir amb Espanya, per seguir fotent manetes als merengues, però principalment per a motius econòmics, i, si això no ho entén algú que ho pregunti a Germà Bel, que va fer “Farewell Spain?” per TV3 o a Joan Carretero i Grau, el MH president. Si volem ser independents, els espanyols ens hauran de veure com a persones orgulloses que desprenguin respecte envers l’enemic, no pas una colla insultant a tothom qui sigui anticatalanista. Ens insulten i ens maltracten? Cert, però nosaltres també insultem, deixem d’insultar, treballem pel que creiem amb fermesa i honradesa, sense arribar a l’insult, essent àmpliament demòcrates (si, home demòcrates, com Albert Rivera, sabeu?), de tal manera que ens guanyem credibilitat, i, creem la capacitat de rebatre tot el que se’ns digui, amb cap, així, ens guanyarem el respecte i admiració i ningú podrà dir-nos el contrari. Algú creu que quatre il.luminats que van cremar banderes tinguin el dret a que es confonguin els seus actes amb una manifestació, a demostrar radicalisme i antidemocràcia? Jo tampoc, Aquest és un dels principis de la satyagraha.

L’11-S, a Vilanova, el regidor del PP Santi Rodríguez, va fer al seua tradicional ofrena al MH President Francesc Macià. Va ésser xiulat per la multitud desprès que clar, quatre individus contaguiessin a les masses. Jo vaig aplaudir. Aplaudir perquè Santi Rodríguez és una gran persona. Una gran persona que, endemés, penso, era qui estava millor preparat per ésser alcalde de la meua vila, sigui quin sigui son color. Desprès, les joventuts del PP de Vilanova, també van fer la seua ofrena, jo ja no tenia cap motiu per a aplaudir, contra qui defensa moltes postures anticatalanistes, però, no vaig xiular, per respecte, tolerància, pàtria i dignitat.

Mr. Marc Vilanova.

Vilanova i la Geltrú, CSP, Àrea central, departament d’Opinió,

23/9/11.

Pre i post primàries

Catalunya i Política

Pre primàries

ERC amb Reagrupament? Tot gira a l’òrbita d’Alfred Bosch.

Featuring SI

Diumenge 21 d’agost, l’exconseller de Governació i Administracions públiques, exalcalde de Puigcerdà i president de Reagrupament, el molt honorable Joan Carretero i Grau, afirmava en una entrevista que estava disposat a pactar amb Junqueras per a les generals del 20 de Novembre. L’eurodiputat va respondre favorablement i va dir que estava disposat a negociar i a parlar. Democràcia Catalana de Laporta, va oferir a Anna Arqué, del seu mateix partit com a número tres de la llista d’ERC per BCN. SI, partit de Tena i Bertran, recordem que divendres Tena no es va presentar a una comissió i no va ni avisar, fins i tot se’l va demanar que fes la seua intervenció, també es mostra obert a negociar amb ERC. Això bé, ara els interessa negociar, fonts internes de SI han assegurat que el partit deu moltíssims diners de la campanya del 28-N i, per tant, no estan preparats per a anar en solitari. És més a les municipals, SI va preparar candidatures a les grans ciutats en contra de ERC i Reagrupament anant en solitari per dividir el vot sobiranista i que ERC perdés regidors i/o es quedés fora dels Ajuntaments. Això, serà tingut en compte a l’hora de negociar per l’eurodiputat republicà. Altres fonts internes, en aquest cas de Reagrupament, asseguren que Joan Carretero i Reagrupament demanaran el número dos per Barcelona. Reflexionem, tinguem en compte que Reagrupament va sumar a les grans ciutats amb ERC i en total a més de 60 municipis. R.cat es va sacrificar per ERC i l’independentisme, ja que com va dir el professor universitari Hernàndez Cardona, les llistes, són com un vaixell, tan se val anar a proa o a popa, l’important és tenir un bon capità i que el vaixell arribi a la seua destinació. Això, també serà tingut en compte per Esquerra. Joan Carretero disposat a trencar-se la cara per la independència a Madrid, candidat per Girona amb suport de la CUP i de gent com Lluís Llach, això hauria de demanar Reagrupament, és el millor candidat possible, ERC a les seves files no té res millor. Per Tarragona l’exdiputat i professor universitari Germà Bel seria un bon candidat, per Lleida, potser el Jaume Ponsarnau, primer tinent alcalde de la segona ciutat de Lleida (Tàrrega), o algú d’ERC. No obstant, es pot opinar sobre tot això, debatre, però no ens oblidem de l’òrbita, de Boch, Alfred. El candidat de Junqueras, tot depèn de si guanya o no a Ridao el dia 17 de setembre a les primàries del partit. Si Ridao guanya, ni Reagrupament ni solidaris, ni Laportistes ni res, més del mateix, ERC, serà simplement un partit d’esquerres, no pas independentista. Que s’oposarà al PP i mirarà d’ajudar al PSOE. ERC pot ésser això o lluitar contra Duran pel vot catalaniste. Com digué Carretero, ERC ha de ser el pal de paller de l’independentisme. Si Bosch guanya, recordem que no és militant d’Esquerra, pot comptar amb R.cat, SI i Dcat, pot comptar amb reagrupats com Mikimoto, Miquel Calsada i amb gent tan vàlida per ésser números dos o tres com els economistes reagrupats Salvador García o Joan Canadell (president del CCN, Cercle Català de Negocis). Senyors militants d’ERC, reflexionin bé, per que la democràcia interna del seu partit i la seua papereta, tenen una clau, una clau que obrirà moltes portes.

Aquest és un clar exemple de com un sol home, Alfred Bosch, pot condicionar la política independentista, i de com un sol home, pot crear un vaixell comú, amb un rumb clar: La Independència

POST PRIMÀRIES, cohesió d’ERC

En primer lloc felicitar a Bosch per guanyar a Ridao i a Junqueras, per l’intent de cohesió tant important del partit que està fent. Bosch és un independent, no és d’ERC és purament independentista, ja té número dos, un home purament d’Esquerra i d’esquerres, Joan Tardà i Coma, aquest és un bon tàndem, que pot representar a dos sectors del partit, això ens mostra la cohesió per la que Junqueras treballa, si vol unitat, primer ha d’activar l’unió d’ERC, ara estan succeint converses amb els carreteristes per a una entesa i Carretero, mostra una astuta predisposició a sumar amb Bosch. Si el president republicà suma a CARRETERO, sumarà al que abans era el  sector crític d’ERC, és a dir que enganxarà més internament el partit amb dos dels seus sectors i endemés amb una de les seves escissions.

Tot avança bé; en temps de combat cal ésser ben preparat,

PuigDomènech, exalçar-te de Balenyà deia que “...la força del poble la tenim nosaltres,

                                                                                  I no pas la disciplina de partit.”

Espero que aquesta força independentista esculli bé el seu vot el 20-N, si ets independentista, i votes a Duran, et podem dir clarament que ets estúpid, Joan CARRETERO.

Mr. Marc Vilanova i Mario Tortosa,

PD: Som de nou en eleccions, així que ja hem inicialitzat les entrevistes, tal i com vam fer per les municipals, ens estem posant les piles,

Catalunya i la Seva Política, CSP.

Àrea d’opinió, redacció central.