Tolerància, respecte: pàtria i dignitat

Tolerància, respecte: pàtria i dignitat

Companys, aquestes ratlles, han de ser escrites, són necessàries i crec que tothom hauria de meditar al respecte:

Per a assolir la independència del nostre país, CataluNYa, del regne de EspaÑa, si, amb Ñ, cal palntejar-se la qüestió molt seriosament, quina novetat, oi? Però insultant al PP, als del PSOE-PSC, titllant de botifler a qui ho sigui, no aconseguirem res, Mohandas Karamchad Gandhi, digué que no calia lluitar contra un enemic, sinó pel seu poble (en aquell cas contra l’Imperi Britànic), i Gandhi tenia raó. Tirant merda als espanyols (vull dir insults i faltes de respecte) només aconseguirem que l’antihispanyolisme que hem creat, se’ns giri i es converteixi en anticatalanisme (que ja és prou present). Així no anem enlloc. Jo, igual que el MH President Joan Carretero i Grau crec que no hem de dir pas Adéu Espanya (no pas Ecspanya, com diu el senyor Josep Sort), si no Hola España! M’explico, el 33% (a grans trets) de la producció de Catalunya va destinada a la resta de l’Estat Espanyol, si forcem una ruptura indigna, impresentable i sense orgull, molts clients perdrem, està clar que per la independència ens haurem d’avenir amb Espanya, per seguir fotent manetes als merengues, però principalment per a motius econòmics, i, si això no ho entén algú que ho pregunti a Germà Bel, que va fer “Farewell Spain?” per TV3 o a Joan Carretero i Grau, el MH president. Si volem ser independents, els espanyols ens hauran de veure com a persones orgulloses que desprenguin respecte envers l’enemic, no pas una colla insultant a tothom qui sigui anticatalanista. Ens insulten i ens maltracten? Cert, però nosaltres també insultem, deixem d’insultar, treballem pel que creiem amb fermesa i honradesa, sense arribar a l’insult, essent àmpliament demòcrates (si, home demòcrates, com Albert Rivera, sabeu?), de tal manera que ens guanyem credibilitat, i, creem la capacitat de rebatre tot el que se’ns digui, amb cap, així, ens guanyarem el respecte i admiració i ningú podrà dir-nos el contrari. Algú creu que quatre il.luminats que van cremar banderes tinguin el dret a que es confonguin els seus actes amb una manifestació, a demostrar radicalisme i antidemocràcia? Jo tampoc, Aquest és un dels principis de la satyagraha.

L’11-S, a Vilanova, el regidor del PP Santi Rodríguez, va fer al seua tradicional ofrena al MH President Francesc Macià. Va ésser xiulat per la multitud desprès que clar, quatre individus contaguiessin a les masses. Jo vaig aplaudir. Aplaudir perquè Santi Rodríguez és una gran persona. Una gran persona que, endemés, penso, era qui estava millor preparat per ésser alcalde de la meua vila, sigui quin sigui son color. Desprès, les joventuts del PP de Vilanova, també van fer la seua ofrena, jo ja no tenia cap motiu per a aplaudir, contra qui defensa moltes postures anticatalanistes, però, no vaig xiular, per respecte, tolerància, pàtria i dignitat.

Mr. Marc Vilanova.

Vilanova i la Geltrú, CSP, Àrea central, departament d’Opinió,

23/9/11.