La meva Catalunya
“La esperanza que rompe en los jardinescomo la flor del árbol esperado,la página grabada de fusiles,las letras de la luz, Stalingrado.”Pablo Neruda
No vull ser Neruda ni Stalingrad
tampoc ser pols en la literatura
no vull la sang però vull el combat
en forma de tinta de Catalunya.
Entre els Pirineus en terres franceses
com àngels gelats en vestit de núvia
i l’esplèndid paisatge de València
es dreça una pàtria, Catalunya.
T’escric car estimo aquestes arrels
que porten la parla de la natura
les vinyes verdes i el cant dels ocells
són el fruit i la veu de Catalunya.
Avui el meu plor és flor de primavera
en mots a un país de moltes angúnies
guerres s’han endut les nostres fronteres
i saquegen com bàrbars Catalunya.
Ets la més bella estrella en aquest cel
portant cadenes que ens priven la Lluna
però a les ales no els calen governs
per desplegar-se i volar, Catalunya.
No lluites sola contra els invasors
que exèrcits de lletres també t’ajuden:
la carn en conflictes és la que mor
però et queda l’esperit, Catalunya.
Algun dia admiraràs a Sant Jordi
plantar-se a Madrid amb bona armadura
i lliurar batalla fins que derroti
els dracs d’aquell imperi, Catalunya.
Guarda’t el bes del que sent l’ideari
rebutja el d’aquells que volen fortuna
no és firma lleial la del mercenari
sinó la del fill sincer, Catalunya.
Del Mediterrani no n’ets patrona
ningú t’acompanya en la sepultura,
amb braços oberts t’acull la corona
per a servir-se de tu, Catalunya.
En el rellotge que fuig de les hores
t’amagues escapant de les agulles
ets en el temps i en el seu etern rostre
ets el passat i el present Catalunya.
Vius en els passos que ens guiïn demà
en les imatges que ens ballin als ulls,
la independència i la llibertat
el camí del futur de Catalunya.
Has estat víctima del dur franquisme
respirant l’aire de l’alta censura
no ploris pels dies prop de l’abisme
ni vulguis venjar-te tu, Catalunya
Et somnies desperta en l’infinit
però Espanya et condemna a la tortura;
esclava del silenci i de la nit
alça’t en la revolta, Catalunya!
Topant amb les ales dels vells anhels
potser reneixen les vides perdudes
que juntes entonaran crits rebels
el cant de la senyera, Catalunya.
No cal que esperis més, no ets pell de brau
no et faràs pas mal si això et preocupa
car amb el poble lliure s’obté pau
i no sotmesa al poder, Catalunya.
Quan siguis ferrer fes valdre el martell
per remodelar la teva figura,
i amb el pinzell de la falç al palmell
retroba la glòria, Catalunya.
Igual que en un vers sense sentiment
alguns et desitgen mala ventura,
tempesta passada és en la que a l’est
neix amb el Sol la meva Catalunya.
Gerard Llorens DeCesaris
La meva Catalunya
“La esperanza que rompe en los jardinescomo la flor del árbol esperado,la página grabada de fusiles,las letras de la luz, Stalingrado.”Pablo Neruda
No vull ser Neruda ni Stalingrad
tampoc ser pols en la literatura
no vull la sang però vull el combat
en forma de tinta de Catalunya.
Entre els Pirineus en terres franceses
com àngels gelats en vestit de núvia
i l’esplèndid paisatge de València
es dreça una pàtria, Catalunya.
T’escric car estimo aquestes arrels
que porten la parla de la natura
les vinyes verdes i el cant dels ocells
són el fruit i la veu de Catalunya.
Avui el meu plor és flor de primavera
en mots a un país de moltes angúnies
guerres s’han endut les nostres fronteres
i saquegen com bàrbars Catalunya.
Ets la més bella estrella en aquest cel
portant cadenes que ens priven la Lluna
però a les ales no els calen governs
per desplegar-se i volar, Catalunya.
No lluites sola contra els invasors
que exèrcits de lletres també t’ajuden:
la carn en conflictes és la que mor
però et queda l’esperit, Catalunya.
Algun dia admiraràs a Sant Jordi
plantar-se a Madrid amb bona armadura
i lliurar batalla fins que derroti
els dracs d’aquell imperi, Catalunya.
Guarda’t el bes del que sent l’ideari
rebutja el d’aquells que volen fortuna
no és firma lleial la del mercenari
sinó la del fill sincer, Catalunya.
Del Mediterrani no n’ets patrona
ningú t’acompanya en la sepultura,
amb braços oberts t’acull la corona
per a servir-se de tu, Catalunya.
En el rellotge que fuig de les hores
t’amagues escapant de les agulles
ets en el temps i en el seu etern rostre
ets el passat i el present Catalunya.
Vius en els passos que ens guiïn demà
en les imatges que ens ballin als ulls,
la independència i la llibertat
el camí del futur de Catalunya.
Has estat víctima del dur franquisme
respirant l’aire de l’alta censura
no ploris pels dies prop de l’abisme
ni vulguis venjar-te tu, Catalunya
Et somnies desperta en l’infinit
però Espanya et condemna a la tortura;
esclava del silenci i de la nit
alça’t en la revolta, Catalunya!
Topant amb les ales dels vells anhels
potser reneixen les vides perdudes
que juntes entonaran crits rebels
el cant de la senyera, Catalunya.
No cal que esperis més, no ets pell de brau
no et faràs pas mal si això et preocupa
car amb el poble lliure s’obté pau
i no sotmesa al poder, Catalunya.
Quan siguis ferrer fes valdre el martell
per remodelar la teva figura,
i amb el pinzell de la falç al palmell
retroba la glòria, Catalunya.
Igual que en un vers sense sentiment
alguns et desitgen mala ventura,
tempesta passada és en la que a l’est
neix amb el Sol la meva Catalunya.
Gerard Llorens DeCesaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada